La veritat de Sònia

Sònia era una televisió rectangular i plana. No era capaç de somriure, però tampoc no semblava trista. Els seus llavis estaven sempre rectes, no se sap si per la decepció o pel fracàs. Vivia amb una família de persones que li regalaven molt amor, ja que a totes hores hi havia algú davant d’ella, observant-la. Era l’única de la seua espècie a la casa, desconeixia on eren els seus familiars. A vegades, podia sentir veus pròximes d’altres televisions, però Sònia era incapaç de desplaçar-se per a conversar amb elles perquè els seus cabells estaven clavats a la paret.

Sònia mai no deia el que volia, ni tampoc el que pensava. Si tancava els ulls era capaç de viatjar pel món i veure el que ocorria a cada lloc, no obstant això, tan sols li estava permés comptar algunes coses. Potser no mentia, però ometia informació i açò la incomodava.

Sònia veia com la miraven les persones que vivien a sa casa. Li regalaven amor verdader perquè mai no dubtaven del que ella deia, creien que Sònia contava la veritat absoluta, per això ella volia correspondre’ls amb el mateix amor.

Una nit, va esperar que tota la família estiguera reunida i, volent demostrar-los que no tot el que els deia era cert, va començar a projectar les imatges que havia amagat. Els xiquets van començar a plorar, el pare es va quedar bocabadat i la mare es va alçar del sofà i va començar a colpejar-la.

– Què passa? Es deu haver espatlat —deia.

Sònia, com més la colpejaven, més s’enfuria i més ràpid mostrava les imatges omeses, fins que el pare es va alçar també i li va arrancar els cabells de la paret.

– Sí, pareix que ha deixat de funcionar —va afirmar—, demà en comprarem una altra —va afegir.

Al matí següent, quan Sònia va obrir els ulls ja no era enfront del sofà marró, es va emocionar, va pensar que la seua família d’humans l’havia portat a un lloc millor per a agrair-li que els contara la veritat. De sobte, li va entrar molt fred, va mirar cap amunt i es va adonar que no hi havia sostre, cap als seus costats i va veure que no hi havia parets, només li acompanyaven tres caixes rectangulars: una de verda, una de groga i una de blava.

– Almenys et podrien haver llençat dins, així et refugiaries del fred —van dir.
– Qui sou vosaltres? —va preguntar Sònia.
– Jo sóc Container —va dir la caixa verda—, ell és Basuvidrio —va assenyalar la caixa groga— i ell és Paper.
– Has deixat de funcionar? —va preguntar Basuvidrio.
– No, però anit vaig intentar ensenyar a la meua família d’humans tota la informació que els havia amagat. Volia ser justa amb ells però crec que no em varen entendre.
– No ets la primera televisió que ha estat ací per eixe motiu, per als humans deu ser difícil entendre que les televisions sou subjectives i no conteu totes les versions o realitats del món —va dir Container.
– Sí, però a pesar de les dificultats, hem de continuar intentant mostrar-se-les —va contestar Sònia.
– No sols les televisions han acabat ací per eixe motiu, també alguns periòdics… —va dir Paper.


Si te ha gustado este cuento, síguenos en facebook!

Carta d’una abella

Estimats xiquets i xiquetes del món, Sóc Zebra, una abella domèstica. Com veieu, els meus pares no van ser gaire creatius en triar el meu nom, perquè van triar Zebra per les ratlles negres del meu cos. Visc en un rusc, no us diré on per si esta carta em fa molt famós i veniu […]
llegir més

Art romànic per a xiquets

Hi havia una vegada un arc de mig punt que vivia dins d’una església romànica a l’Edat Mitjana. Les columnes, decorades amb capitells, el subjectaven perquè es mantinguera dret. L’arc de mig punt passava molt de temps dormint, perquè les finestres de l’església eren tan xicotetes que a penes entrava llum i l’arc de mig […]
llegir més

El sol està enamorat

Hi havia una vegada un sol groc molt brillant que, cada dia, es penjava del cel i passava hores i hores mirant una flor de la qual estava enamorat. Esta flor es deia Nàstia, era un gira-sol preciós, amb una cabellera de pètals que impressionava qualsevol. Nàstia sempre era al mateix lloc, acompanyada per les […]
llegir més

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *