Els sentiments de Flower

Hi havia una vegada una flor anomenada Flower que canviava de color quan sentia una emoció diferent.

A la primavera solia ser de color rosa, ja que les seues amigues papallones la visitaven sovint i això li provocava molta felicitat.

No obstant això, a la tardor, era de color groc sempre que plovia, ja que açò li produïa molta tristesa, perquè des del balcó en el qual vivia no podia sentir les gotes de pluja que tant li refrescaven.

Els núvols a l’hivern, li provocaven ràbia quan tapaven el sol perquè a Flower li agradava molt rebre la calor dels rajos de sol. Si sentia ràbia canviava al color taronja.

També s’enfadava moltes vegades amb el vent perquè, en ocasions, bufava amb tanta força que a Flower li feien mal les arrels en esforçar-se per no volar-se del test. En aquests moments canviava al color verd.

A més, un estiu va veure l’arc de San Martí per primer vegada i això li va fer sentir sorpresa, llavors va canviar al color blau. Des d’eixe dia, sempre esperava que isquera l’arc de San Martí en finalitzar la pluja, però açò no sempre passava i Flower es sentia realment decebuda i canviava al color morat.

I quan per fi creia haver descobert totes les emocions que podia sentir, va notar un lleu pessigolleig al cos:

– A la fi estic fora de perill! —va dir somrient una formigueta que passejava per damunt d’ella.
– Fora de perill? Per què? —va preguntar Flower amb veu trista mentre contemplava com plovia fora del balcó.
– De la pluja! No veus que està plovent? Una sola gota de pluja podria mullar-me sencereta. Imagina’t si me’n cau damunt més d’una! Estic molt contenta de poder refugiar-me en el teu balcó! —va contestar la formigueta.
– Ella està contenta i jo trista pel mateix motiu? —va pensar Flower mentre comprenia que cadascú sent de manera diferent. Encara li quedava molt per aprendre sobre les emocions.