Carta d’una abella

Estimats xiquets i xiquetes del món,

Sóc Zebra, una abella domèstica. Com veieu, els meus pares no van ser gaire creatius en triar el meu nom, perquè van triar Zebra per les ratlles negres del meu cos.

Visc en un rusc, no us diré on per si esta carta em fa molt famós i veniu a buscar-me, només us diré que no visc a l’Antàrtida, de fet cap abella no ho ha fet mai. Sé que vosaltres viviu a casa únicament amb les vostres famílies, no obstant això, nosaltres, les abelles, vivim totes juntes, pel fet que som un insecte social.

Vaig nàixer a la primavera d’un ou que l’abella reina va depositar, però no sóc rei ni príncep, de fet sóc tot al contrari; sóc una abella gandula, no perquè jo ho triara sinó perquè l’ou de què vaig nàixer no va ser fecundat.

abeja obreraDurant el dia no faig quasi res, només observar com treballen les abelles obreres, elles s’encarreguen del bon funcionament del rusc i de portar menjar a casa. Vist així pareix que la meua vida siga millor que la de les obreres perquè no treballe, m’alimenten i, a més, la meua funció essencial és la de fecundar la reina. És envejable, veritat? Doncs no… no ho és… i eixe és un dels motius pels quals us escric esta carta.

Un dia vaig veure ballar les obreres i vaig començar a imitar-les, ja que em va semblar molt divertit. La meua iaia, en veure’m, va enfurir-se.

– Ballar no és cosa d’una abella gandula! —em va dir—.

Llavors, em va explicar que les abelles obreres ballen per a indicar a la resta d’obreres on es troben els aliments, però en el meu cas, no està permés ballar perquè jo no forme part d’eixe treball. A més, em va dir un secret que mai no es pot contar a una gandula:

– Una vegada complisques la teua missió reproductora, moriràs o seràs expulsada del rusc per les obreres. Per a elles ets un fastidi, una boca inútil que han d’alimentar —em va dir—.

Quin destí més trist, veritat? Per això justament us escric… No tinc agulló, no puc protegir-me així que, per favor, quan em vegeu volar a soles perquè ja m’han abandonat, no m’ataqueu, jo mai no ho faria. Igualment, encara que elles no es porten del tot bé amb mi, aprofite per a demanar respecte per a totes les abelles del món. No les ataqueu tampoc, encara que elles sí que tinguen agulló, perquè elles mai no us atacarien sense motiu. Mai començarien una baralla, només es defenen.

abejas y florPenseu que no sé com sou de durs els humans? Sé el que us costa respectar els altres, però crec que el motiu és la vostra ignorància. Sabeu com són d’importants les meues germanes, les obreres, per a vosaltres? Els deveu gran part de la tranquil•litat que respireu i molts dels aliments de què disfruteu, de fet són essencials per a la vostra supervivència. Us esteu preguntant per què? Doncs, perquè el seu cos té una característica sorprenent! Sabeu el que és un imant d’eixos que s’enganxen a la nevera sense caure? El cos de les abelles té una propietat que fa l’efecte d’un imant, la qual cosa ajuda que el pol•len s’hi enganxe. D’esta manera, transporten el pol•len d’unes flors a unes altres, ajudant la reproducció de les flors, les quals fabriquen els fruits de que vosaltres, els humans, us alimenteu.

Fa temps que escolte com les obreres es queixen en tornar al rusc, pareix que ja no respecteu el medi ambient perquè utilitzeu tractaments químics amb efectes negatius sobre els cultius fruiters i, a més, esteu deixant de cultivar alfals i trèvol, plantes que produïxen nèctar, un dels nostres aliments favorits, a més del pol•len. Eixe és el motiu definitiu pel qual em dirigisc a vosaltres. Sou el futur, per favor, intenteu transmetre el meu missatge a la resta d’humans:

Respecteu les abelles, no contamineu els cultius, deixeu-les fer la seua feina perquè la supervivència, i amb ella el món, seguisca el seu curs.

Gràcies per la vostra comprensió.

Zebra.
Abella gandula


Si te ha gustado este cuento, síguenos en facebook!

Art romànic per a xiquets

Hi havia una vegada un arc de mig punt que vivia dins d’una església romànica a l’Edat Mitjana. Les columnes, decorades amb capitells, el subjectaven perquè es mantinguera dret. L’arc de mig punt passava molt de temps dormint, perquè les finestres de l’església eren tan xicotetes que a penes entrava llum i l’arc de mig […]
llegir més

La veritat de Sònia

Sònia era una televisió rectangular i plana. No era capaç de somriure, però tampoc no semblava trista. Els seus llavis estaven sempre rectes, no se sap si per la decepció o pel fracàs. Vivia amb una família de persones que li regalaven molt amor, ja que a totes hores hi havia algú davant d’ella, observant-la. […]
llegir més

El sol està enamorat

Hi havia una vegada un sol groc molt brillant que, cada dia, es penjava del cel i passava hores i hores mirant una flor de la qual estava enamorat. Esta flor es deia Nàstia, era un gira-sol preciós, amb una cabellera de pètals que impressionava qualsevol. Nàstia sempre era al mateix lloc, acompanyada per les […]
llegir més

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *